ELS TRES CABELLS DEL DIMONI

Hi havia una vegada un nen que va néixer amb la pell de la sort però era molt pobre. La seva mare li va dir: “quan siguis gran et casaràs amb la filla del rei, quan tinguis 14 anys”.
El rei va passar per allà i ho va sentir, els va donar molt or, i se’n va emportar el fill en una capseta cap al riu, on el rei va llençar la capsa.
La capseta va anar navegant però no li va entrar aigua.
Al final va marxar i uns moliners el van agafar i, com que no tenien fills, se’l van quedar.
Un bon dia el rei va sentir que el nen havia sobreviscut i que el tenien els moliners. El rei li va dir al nen que anés a portar-li una carta a la reina. Allà posava que el noi no es podria casar amb la princesa.
De camí al palau el nen es va perdre i va trobar una senyora molt pobre que li va dir: “en aquest bosc hi ha molt lladres”. El noi tenia tanta son que es va posar a dormir i uns lladres li van canviar la carta posant que el nen es casaria amb la filla del rei.
A l’endemà, al despertar, els lladres li va indicar el camí i se’n va anar al palau.
Quan va arribar al palau el nen va donar la carta a la reina. La reina la va llegir i posava que el nen que ja s’anava fent gran es casaria amb la filla del rei.
Quan va arribar el rei al palau la reina li va explicar el que posava a la carta, que no era la mateixa. El noi va dir: “segur que han estat els lladres”. El rei va dir que si volia casar-se amb la seva filla havia de treure tres cabells del dimoni.
De camí a l’infern va veure un vigilant d’una font que li va preguntar:
- Com és que aquesta font no treu aigua?
El noi li va dir que quan tornés de l’infern li contestaria la pregunta.
Després va veure un altre vigilant que també li va preguntar:
- Perquè aquest arbre no treu pomes d’or?
El noi li va dir:
- Quan torni de l’infern ho sabràs.
Al cap d’una estona va veure un barquer que li va dir:
- Com és que no em puc aixecar-me de la barca?
- Quan torni de l’infern t’ho diré.
Així que se’n va anar a l’infern.
Quan va arribar a la porta va demanar les preguntes a la mare del dimoni que estava dormint. La dona, el primer que va fer, es treure-li un, dos, tres cabells al dimoni, i després el dimoni li va contestar:
- Hi ha una granota que es beu tota l’aigua. Si la mateu hi haurà aigua a la font.
A la segona pregunta va dir:
- Hi ha un ratolí que es menja les arrels de l’arbre. Si el mateu sortiran pomes.
La dona li va dir la tercera pregunta. I el dimoni li va contestar:
- Si puja una persona i ell surt estarà lliure.
El noi li va donar les gràcies i se’n va anar.
Li va donar els tres cabells d’or al rei i es va casar amb la princesa.
I conte contat ja s’ha acabat.

Miquel

LA CAPUTXETA VERMELLA

Hi havia una vegada una nena que passejava per un bosc i va venir un llop i va trobar a la nena que li va demanar què volia.
El llop va dir:
- Res.
La nena li diu que anava a la casa de la seva àvia .
El llop li explica que és per l’altre camí.
La nena va anar pel camí que va dir el llop i es va perdre.
La nena no va trobar la casa de la seva àvia fins més tard.
Va trucar a la porta i va sortir el llop amb el pijama de l’àvia que li va dir
- “Hola, Caputxeta Vermella”!
La nena va contestar :
”Hola, àvia”
Però va descobrir que no era l’àvia i va venir un caçador i va matar el llop.
Cata cric catacrac, aquest conte s’ha acabat

TOÑI BLANCO AMAYA

NO VULL SER INVISIBLE

Un dia estava a casa tranquil jugant i de sobte va aparèixer una fada que em va dir:
-Vols ser invisible?
I jo, sense pensar vaig dir que si.
En aquell moment la fada va dir unes paraules màgiques i de sobte em vaig fer invisible i la fada va desaparèixer.
Vaig sortir a jugar i vaig preguntar:
- Vols jugar amb mi, amic meu?
El meu amic va sortir corrents dient:
- Un fantasma!
Li vaig preguntar a un altre amic i va passar el mateix i a un altre...
Vaig tornar cap a casa i a casa vaig estar rumiant tota la tarda.
Al final de rumiar i rumiar vaig entendre perquè serveix ser invisible. És clar que s’espantaven si és que no em veien!
Aleshores em vaig tornar visible.
La fada només volia que entengués que no serveix de res ser invisible i, conte contat, conte acabat

Arnau Verges Àguila

UN BOTÓ PLORANER

Una vegada hi havia un nen que va perdre el boto del coll de la camisa.
El boto, quan es va veure sol, sense nen, es va posar a plorar. Les llàgrimes li queien pels quatre foradets del mig i eren, ai senyor!, llagrimetes petitíssimes i dolces.
Plora que plora, el botó va deixar una taqueta humida damunt les tovalles de la taula del menjador.
Un jove barbut, que no s’havia adonat de res del que passava, va espolsar les tovalles i el botó va caure a terra i va fer un’’clec!’’ silenciós.
Joel

ALICIA EN EL PAÍS DE LES MERAVELLES

Hi havia una vegada una nena que es deia Alícia que una nit va somiar en un lloc molt estrany. Al cap de 13 anys l’Alícia va anar a una festa on hi havia molta gent i no parava de veure

un conill amb un rellotge i el va seguir.

Sense voler va caure al cau del conill i era molt llarg.

Quan va arribar al final era una habitació amb moltes portes i una molt petita. La clau estava en una taula molt alta.

Ella va beure d’un pot on hi havia un líquid i es va fer molt gran. Llavors va agafar la clau que era més petita, va veure un pastis , i se’l va menjar i es va tornar petita.

Així va poder passar.

I hi havia una baralla, la reina blanca contra la reina vermella.

La blanca era la bona.

L ‘Alícia tenia que matar el drac de la reina vermella.

El dia que el tenia que matar el va matar i pel·lícula contada, ja està acabada.

Júlia Ramírez          

ELS TRES CABELL D’OR DEL DIMONI

En una família molt pobre va néixer un nen amb la pell de la bona sort i deien que als 14 anys es casaria amb la filla del rei.
El rei va anar al poble i va preguntar si hi havia res de nou. Li van dir que si, que un nen havia nascut i deien que es casaria amb la filla del rei.
El rei va anar a la casa del noi i els va dir:
- Si em deixeu el nen us donaré or.
Els pares li van donar.
El rei va agafar una caixa, el va ficar a dins i el va tirar al riu.
Al cap d’un temps uns moliners el troben i el van cuidar.
Llavors, un dia ve el rei i li diu que porti una carta a la reina que deia que tan bon punt arribés que el matessin i el noi se’n va anar amb la carta i es va perdre i va anar a parar a una cabana i es va adormir. Van venir lladres i van caviar la carta i li van posar una altra carta que deia:
“Tan bon punt arribi el missatger, que es casi amb la princesa”. La reina ho va llegir i va dir que es casarien, però un dia va arribar el rei i li va dir:
- No ho tindràs tan fàcil, em tindràs que donar 3 cabells d’or del dimoni.
Ell va contestar:
- I tant, jo no tinc por!
I va anar a l’infern i allà hi havia una velleta que el va ajudar a aconseguir els 3 cabells d’or del dimoni.
llavors va tornar al palau per casar-se amb la filla del rei però quan el rei va veure que tenia el que havia demanat, li va dir:
- D’on els has tret?
- D’un riu
I el rei va anar al riu. Però el rei es va quedar tota la vida creuant el riu.

ARNAU VERGES

EL VESTIT DEL EMPERADOR

Hi havia una vegada un emperador molt presumit.
Un dia uns farsants li van dir:
- Si ens dones seda i joies et farem un vestit meravellós
- ¿Perquè serà meravellós?
- Perquè sols el podran veure els intel•ligents.
- Això si que és interessant!
L`emperador els donà el que demanaven i va manar:
- Vull tenir el vestit la setmana que ve! Podreu tenir-lo llest?
- És clar que si!!!
Els farsants feien veure que treballaven amb el vestit i els farsants li van dir al rei
- Rei, ja tenim el vestit acabat
- Si, però se’m cauen els pantalons i teniu que cosir la camisa.
- Vostè segueixi donant-nos joies i seda i li farem el vestit el dia següent.
- Rei, ja està el vestit.
- Sortim a fora per que el vegi la gent
I van sortir i la gent vinga riure i vinga, i un nen va veure que el rei no portava res de roba i els farsants i es va emportar totes les joies i van sortir corrents.

IVÁN PEREZ YEPES

ALICIA AL PAIS DE LES MERAVELLES

De:Tim Burton.
Alícia és una nena que té somnis estranys.
Com que no pot dormir un senyor li diu que està boja.
Van passar 20 anys i s’havia de casar amb un príncep. Ella no ho volia però la seva mare la obligava a casar-se.
Llavors ella es va tirar per una llodriguera i va anar a un lloc molt estrany i perdut, ella es creia que era un somni. Va passar un temps i va anar al castell de la reina vermella i havia d’aconseguir una espasa per matar al galimatazo i portar-lo a la reina Blanca. Ja era el dia de matar al galimatazo i l’Alícia estava molt preocupada. Es va posar l’armadura i quan va passar una estona lluitant el va matar i la reina Blanca va ser la reina del país de les meravelles.
Em va agradar molt! perquè és de fantasia.



Ayla.M.L.

LA RATETA PRESUMIDA

Hi havia una vegada una rateta, que estava escombrant i es va trobar 1€ i va anar a comprar-se un llaç.
Després va venir un gall i li va dir:
- Com fas el so, tu?
- Quiriquiiiiiiiii !!!
I no li va agradar.
Després va arriba un ruc i va fer el seu so: “Hi ho hi ho hi ho”.
I a la rateta no li va agradar.
Després va arribar un gos i la rateta li va dir:
- Com fas el so, tu ?
I el va fer: “Bup bup bup”.
I a la rateta tampoc li va agradar.
A continuació van arribar més animals, però a la rateta no li agradava com parlaven...
Però després va arribar un gat i a la rateta li va agradar.
Llavors es van casar.
Mentre estaven menjant el gat va saltar i es va menjar la rateta. Conte contat, aquest conte s’ha acabat.
Nawal

CAMP ROCK

Hi havia una vegada uns nois que eren tres germans i es deien Jou, Nick i Kevin.

El NicK i el Kevin van anar de vacances però el Jou es va quedar en un campament. Ell tocava la guitarra.

Va venir una noia que es deia Michi amb la seva mare.

La mare de la Michi va anar al campament a treballar de cuinera i la Michi per estudiar.

Era un campament de música i el Jou estava amb  el seu tiet.

El Jou va sentir a una noia tocant el piano amb la cançó que va fer.

El Jou sempre va voler saber qui era i era la Michi que va sortir a cantar i el Jou ja ho va saber i van  cantar els dos junts.

Nawal

LA CAPUXETA VERMELLA

Hi havia una nena que li deien la Caputxeta Vermella.

Un dia va sortir cap a casa de àvia i es va parar al bosc. Allí li va dir un llop:

-         Per aquí es va més ràpid

La Caputxeta Vermella va tardar molta estona i va arribar. Mentrestant el llop va anar més ràpid i va trucar a la porta i va dir:

-         Sóc la  Caputxeta Vermella.

L’àvia li va obrir la porta i el llop se la va menjar.

La Caputxeta Vermella va arribar 26 minuts tard i va trucar a la porta. El llop li va dir:

-         Està oberta, la porta!

Ella va passar i va anar al llit on el llop se la menjar.

Després un caçador, quan el llop va sortir, el va matar i de dins la seva panxa va sortir l’àvia i  la Caputxeta, i van ser feliços i van menjar anissos

JOEL RUZ

ELS TRES PORQUETS

Hi havia una vegada tres porquets.
Un porquet, el mes petit de tots, va construir la seva casa de pinces del cabell.
El porquet mitjà va construir la seva casa de pals.
El porquet gran era més llest perquè va construir-se la casa de fusta.
Quan el llop va venir li va dir al porquet petit:
- Obre la porta!
- No, perquè em menjaràs.
El llop va respondre:
- Obre la porta, o si no bufaré i bufaré, i la casa tiraré.
Així el llop va bufar, bufar i bufar, i la casa va tirar al mitjà. El llop va tirar la seva casa i els 2 porquets van entrar a la casa del seu germà gran.
El gran va ser el més llest perquè el llop va bufar i no va aconseguir tirar la casa de fusta.
LAIA MARQUEZ LOPEZ

OLIVER I BENJI

Hi  havia  una vegada un nen que anava a jugar a futbol. Era el millor jugador del  món i un  nen li va dir:

-         Vols anar a jugar a futbol ?

El  nen va dir:

- Si, vull anar a jugar a futbol

I així va anar a jugar a futbol i va marcar un gol de cap.

I el conte  s’ha acabat.   

jhon 

UN DIA VAIG SER INVISIBLE

Aquest matí, quan m’he despertat, la meva mare estava molt nerviosa.
Estava com si m’estigues buscant.
De cop m’he mirat al mirall i jo mateixa no em veia. Era com si fos invisible.
Quan he marxat a l’escola m’he trobat a un amic que quan m’ha sentit dir “hola” s’ha imaginat que era invisible.
A l’escola he passat un dia molt malament.
La professora s’ha pensat que jo no havia vingut.
Quan he tornat a casa la mare no s’ha adonat de res.
He estat tota la tarda a casa, sinó, què podia fer?
Espero que demà ja no seré invisible i estaré molt
CONTENTA!!!

Júlia Ramírez Moreno

EL NEN INVISIBLE

Hi havia una vegada un nen que va néixer i era normal però va créixer i li agradava molt fer activitats al bosc.
Un dia va anar al bosc on es va perdre. Allí va veure un llop que el va tocar i es va tornar invisible. Ell es va marejar i el monitor l`estava buscant i no el veia. Van trucar a la GUÀRDIA URBANA que tampoc no el veien, però van veure sang.
Així el van trobar i el van portar a casa amb la seva mare.

Cristian Ruz

LA BELLA DORMENT

Hola, sóc la Clara. Avui vull explicar un conte que he vist al cinema. Es diu “La bella dorment” Comença així:
En un país llunyà hi havia una princesa que havia nascut. Cada senyora i senyor del poble van venir, i les fades màgiques eren uns invitats especials.
El rei i la reina li van dir a totes les fades que vinguessin menys a una, la dolenta.
La cerimònia va passar i la fada dolenta va dir que la nena es moriria. La princesa es feia més maca cada vegada fins que un dia es va fer mal al dit i adormida va caure al terra. Els anys passaven i la princesa era més bonica que el dia que es va fer mal.
Un bon dia va venir un príncep i va veure la princesa dormint i li va fer un petó. Ella es va despertar i es van casar.
Espero que t’hagi agradat.
Moltes gracies, adéu !!!!!!

Clara Vades Reies

El VESTIT NOU DE L’ EMPERADOR

Hi havia una vegada un emperador molt presumit.

Un dia uns farsants li van dir:

-Si ens dónes seda i joies et farem un vestit meravellós

-Perquè serà  meravellós?

-Perquè sols podran veure’l els intel·ligents.

-Això si que és interessant!

L’emperador els va donar el que demanaven i va manar:

-Vull tenir el vestit la setmana que ve! Podreu tenir-lo llest?     

-És clar que si!!!

I els farsants feien veure que estaven treballant.

Quan el rei va anar a provar-se’l va pensar:   

-“Jo no porto res”

Però no ho va dir perquè sinó pensarien que no era llest i es va treure tota la roba i es va quedar en calçotets

Així que va sortir al carrer en calçotets i un nen que deia tota la veritat va dir:

- Va en calçotets!!!

I l’emperador va marxar corrent i els farsants també van desaparèixer del poble.

Nawal

EL CONTE DELS PANELLETS

Hi havia una vegada uns menjars vius que eren espies.
El primer era la cirera, el segon el coco, el tercer eren pinyons, el quart la llimona, el cinquè la patata, i l’últim el sucre.
La seva missió era fer panellets. Però van segrestar el sucre, i ja no podien fer panellets.
Van anar a rescatar-lo.
Primer van lluitar amb força les patates, va obrir la porta la cirera després de resoldre la suma de`n Xavier la llimona. Van córrer més ràpid que un estruç gràcies als pinyons.
Quan van arribar ja tenien el sucre i ja podien fer panellets.

Irene

NAWAL INVISIBLE

Hi havia una vegada la Nawal que era invisible i era un do. A la Nawal la perseguien uns nois que eren dolents i, com que ella es feia invisible, doncs, va entrar un senyor i la Nawal va dir:
- Hola!
I es va fer invisible i li va pegar un cop de puny.
Llavors la Nawal va anar amb els seus amics i va ser molt feliç. Conte contat, aquest conte s’ha acabat.

Nawal

LA CASA ENCANTADA

Hi havia una vegada una casa encantada que era molt antiga i a la casa hi cabien 30
persones.
Un dia van entrar-hi 30 persones però hì havien fantasmes, dràcules, sombres, esquelets i monstres.
Un es deia “Xuqui,”
El dia que van entrar les 30 persones es van quedar tres nits i quatre dies.
A la nit van desaparèixer tres persones de la casa encantada i la nit següent vint!
A la casa encantada n’hi quedaven set.
Llavors en van desaparèixer sis i l’últim va dir:
- “Si que és una casa encantada”
- Hu,hu,hu!!!
Eren els seus amics que li havien fet una broma.
Aquest conte s’ha acabat.

Gerard