dimarts, 27 d’abril del 2010

LA NIT (3r premi Jocs Florals 3r A)

La Lluna a la nit
i el Sol al matí,
van caminant
pel camí.
M'aixeco del llit
a mirar la nit
i veig els estels
que brillen al cel

MIGUEL ANGEL

divendres, 16 d’abril del 2010

UN DIA AL REVÉS

Un dia l’Anna i el Pol estaven jugant a l’habitació, van sentir un soroll a la finestra i van mirar, i no t’imagines el que van veure!: uns extraterrestres que deien:
- D8, que mal que conduces! J30 deja de mirar mis estrellas. Hola, me llamo M3 ¿como os llamais?
L’Anna va dir:
- Nosaltres parlem en català.
L’extraterrestre va dir:
- Ah, doncs parlarem en català.
I en Pol va dir:
- Però què feu aquí?
I l’extraterrestre li va contestar:
- Estàvem per l’espai... Però, què és aquest soroll?
- Són els nostres pares!!! Adeuuu!!!
Llavors els extraterrestres van tornar a la seva casa.

Maia Fuentes Hernandez

LA MA DELS DESITJOS DE LA TARDOR


Hi havia una vegada una castanyera que es va comprar una mà que era de màgia i la castanyera va demanar uns desitjos. Va demanar tenir moltes castanyes i el desig es va complir.
Llavors la castanyera va dir: “Jo no vull tantes castanyes” i el desig també es va complir i ja  no tenia tantes castanyes.
Va demanar un altre desig i va dir: “Vull moniatos” i el desig es va complir.
Ja sols li quedava un desig i va dir: “Vull que la meva casa es converteixi en una castanya” i el desig es va complir i la casa es va convertir en castanya.
Llavors una castanyera que estava fent castanyes va  agafar la casa de la castanyera i, com que la casa s’havia convertit en castanya, doncs, la va torrar i la va donar a un nen.
I, vet aquí, vet allà, aquest conte  s’ha acabat.

Laia Uriach

ELS DRETS DELS INFANTS

ELS NENS I LES NENES HAN DE SER ELS PRIMERS EN REBRE PROTECCIÓ EN CAS DE PERILL O ACCIDENT.

MARCOS

ELS ROMANS


Vaig aprendre que Barcelona abans tenia el nom de Barcino,  Colonía Júlia Agusta Paterna  Favencia Barcino.
Que Barcelona no era una ciutat.
Que els romans hi feien el vi.
Que els romans comerciaven.
El que més m’ha agradat ha estat veure el temple d’Agust .


                                              Núria Carolina Chumaña

LA LLEBRE I LA TORTUGA

Hi havia una vegada una tortuga que estava trista perquè era lenta.
Un dia la llebre li va proposar fer una cursa.
La llebre va fer una migdiada i la tortuga va guanyar.

A vegades no s’ha de fiar del contrincant com ha passat en aquesta historia que li ha passat a la llebre que confiava tant en ella que va pensar que sempre guanyaria. Hi a la vida no sempre es guanya.
I conte contat, conte acabat!

Eric Rodriguez Luque

SORTIDA A LA BIBLIOTECA


Fa una setmana, el dimecres dia quatre de Novembre del 2009, vam anar a la Biblioteca.
Vam veure més de 1.000 llibres. Ens ho van explicar tot: on van les coses, què hem de fer, quins llibres podem agafar, com es fan servir els ordinadors...
Em va agradar molt!!!

Maia Fuentes Hernandez

ELS DRETS DELS INFANTS

Hi havia una vegada una família que per anar a beure aigua havia de caminar molt, molt i molt. No tenien ni metge ni hospital. No tenien res per menjar i no podien ni jugar.
Passaven molta son perquè mai dormien i un nen no tenia ni ulleres per veure als seus pares.
Una vegada anava amb una bicicleta i no veia res, ni un gos ni regals.
Al final el nen ja va tenir ulleres per veure i van ser feliços i van menjar anissos

Joel R.

A LA SORTIDA VAIG APRENDRE...

El que més em va agradar va ser veure la maqueta de la casa, i el que no sabia era que tenien un pati d’hivern i un d’estiu.

ALEJANDRO

ELS DRETS DELS INFANTS

Hi havia un nen que tenia uns pares que es van morir i llavors el van portar a un centre on el van adoptar.
S’ho va passar molt bé perquè tenia uns amics amb qui jugava cada dia a futbol.
Allí es va trobar uns altres nens que es deien Messi, Fernando Alonso i Víctor Valdés.
Quan tots es van fer grans van ser molt famosos perquè van marcar molts gols.

Adrià Rodríguez

EL GAT PRESUMIT


Hi havia una vegada un gat que es pensava que el era un supergat del món.
El gat deia que sempre aconseguia el que volia.
Un bon dia va aparèixer un gos que passava per la casa del gat. El gos va veure el gat presumint. El gos li va preguntar de què presumia.
El gat li va contestar:
- Estic presumint de tot el que tinc.
El gos li va ensenyar al gat que no s’ha de presumir molt perquè

Ningú és perfecte!!!
                                                           ♫ Nikita B. ♫

A LA SORTIDA VAIG APRENDRE...

Que hi ha havia dos aqüeductes i servien per que l’aigua entrés a Barcino.
A Barcino tenien dos emperadors que es deien Juli Cesar i August.
Els Romans rentaven la roba amb aigua, cendra i orina i la remenaven amb un bastó.
Em va agradar quan vam veure les columnes del temple d’August

Arnau Jimenez

A LA SORTIDA VAIG APRENDRE...

Que Barcelona tenia un altre nom: Barcino, i que hi havia
dos emperadors; Juli Caesar i l’altre es deia August.
També hi havia un pont amb columnes i també hi havia figures de pedra.

Ionut

LA CAPUTXETA VERMELLA

Hi havia una vegada una nena que es deia Caputxeta Vermella perquè tenia una caputxa vermella.
Un dia la mare de la Caputxeta Vermella li va dir:
- Has de portar això a la casa de l’àvia perquè esta malalta, però no parlis amb ningú que no coneguis.
Ella se’n va anar pel camí i anava agafant flors.
Al cap d’una estona es va trobar amb un llop que li va dir:
- On vas amb aquest cistell?
- A la casa de l’àvia. –va dir la Caputxeta.
- On es ? -va dir el llop i la nena li va respondre
- Aquest és el camí més curt i aquest altre el més llarg.
El llop va dir:
- Jo vaig pel curt i tu pel llarg.
La nena va respondre:
- D’acord!
El llop va córrer i córrer fins que va arribar a la casa de l’àvia i se la va empassar sencera i es va posar al seu llit.
Quan la nena va arribar va picar a la porta i el llop va dir:
- Passa, passa, que està oberta.
La Caputxeta li va dir:
- Quines orelles més grans que tens!
- Són per escoltar millor!
- I quins ulls que tens!
- Són per veure millor!
- I quines dents més grans que tens!
- Són per menjar millor
I el llop va saltar sobre la Caputxeta, però aquesta li va donar un cop.

Marc

EL GOS MOLT BONIC

Hi havia una vegada un gos molt bonic petit que es deia Bob.
Un dia va sortir al carrer i es va perdre...
Un dia va sortir al carrer i es va trobar a un gos que es deia Bruno. El Bruno el va ajudar a trobar el seu carrer i, finalment, el van trobar.
Van venir molts gossos. Un es deia Xulo, un altre Urco, que tenia molts cadells bonics.
Els cadells, aviat estaven jugant a futbol i es van passar tota la nit saltant al llit.
El Bob va estar content de tenir tanta companyia.
Conte contat, ja s’ha acabat.

Joel

ELS NOSTRES DRETS

Hi havia una vegada un nen al que se li van morir els pares i es va quedar sol al bosc.
Van passar deu mesos des de la mort dels pares.
El pobre nen va sobreviure gràcies a les fulles que menjava.
Després va veure una cova abandonada on va anar a dormir.
Un dia un explorador el va veure i el va portar a Barcelona, on uns pares el van adoptar, i el nen va viure feliç per sempre.

Alejandro

EL GOS BOB

Hi havia una vegada un gos molt petit i bonic que es deia Bob.
Un dia va sortit al carrer i es va perdre ... i es va trobar un gat.
El gat li va dir:
- Gos, com et dius?
I el gos li va respondre:
- Bob.
El gos li va dir al gat:
- Com et dius tu?
I diu el gat:
- Misi. Vols ser el meu amic?
- Clar que vull ser el teu amic!
Com que era de nit el gos li va dir:
- Et vols casar?
- Si!
I es van casar i van tenir fills.
Un fill era gos i l’altre gat i, cata cric, cata crac, aquest conte s’ha acabat.

Alex Gracia

EL NINOT DE NEU

Hi havia una vegada un ninot de neu que es deia Herald.
Els altres li deien que no era molt xerraire i badava molt. A més li agradava el ping-pong i el tennis, però als altres no els agradava.
Un dia va aconseguir arribar a un acord: que un dia jugarien a futbol i un altre a tennis.
Després d’aquest dia es van divertir molt tots junts.

Ionut Geblescu

RODOLINS

La Maia
balla.

El meu estoig
està boig.

La Yana balla
com una hawaiana.

La carpeta
sembla una maleta.

La Clara
és molt rara.

La Gemma
va al cinema.

La gata
vol una rata.

♫ NIKITA B. ♫

LA CAPUTXETA VERMELLA

Hi havia una vegada una Caputxeta Vermella a la que la seva mare li va dir:
- Filla meva, pots portar-li a l’àvia mel, torró i aquest pastís que he fet jo?
La caputxeta va dir que si.
Llavors va anar pel bosc i es va trobar un llop que li va dir:
- Hola! Tu ets la Caputxeta Vermella, no?
La Caputxeta va dir que si.
Després el llop li va dir una altra vegada:
- Escolta’m. A on vas?
La Caputxeta li va dir:
- Vaig a portar mel, torro i un pastis a l’àvia.
Llavors el llop li va contestar:
- Serà millor anar per aquest camí, és més curt.
La Caputxeta li va fer cas, però el camí era el més llarg, i el llop va anar pel camí més curt.
El llop va arribar primer i es va menjar a l’àvia. Després, quan va arribar la Caputxeta, li va dir:
- Quines mans més grans que tens! I quins ulls! I aquesta boca?
Llavors va passar un fuster i va veure el llop i la Caputxeta.
El fuster, quan va veure que la Caputxeta estava en perill, va entrar a la casa i va salvar a la Caputxeta. Després va treure l’àvia de la panxa del llop.
I van ser feliços i van menjar anissos.

Nikita

dijous, 15 d’abril del 2010

ELS PLANETES I EL SOL

Hi havia una vegada uns planetes que es deien: Mercuri, Mart, Terra, Venus, Júpiter, Urà, Neptú i Saturn.
A la Terra, els humans li deien “planeta Blau”.
Per això, Mart li va pregunta:
- Perquè et diuen que tu ets el Planeta blau?
La Terra va contestar:
- Perquè tinc molta d’aigua, no ho has vist?
- Si.
Després van notar una llum i molta calor. Era el Sol que, com ell crema, també fa calor.
La Terrra es va posar una capa que no es veia i així ja no feia tanta calor a la Terra. En canvi, a Mercuri feia molta però molta calor, i a Neptú feia molt fred. Als altres planetes no feia ni calor ni fred, el temps estava normal.
Els humans van lluitar contra el Sol perquè la capa es va trencar i arribava el Sol amb molta força. Així que feia molta calor a la Terra. Culpa d’això 1.000 persones van morir, però van quedar 100 persones que seguien lluitant i lluitant encara que no podien més.
Va arribar Urà i va dir:
- Però què feu? Si mateu el Sol, vosaltres morireu també!!!
Llavors el Sol es va tirar en una piscina que tenien i ja no hi havia tanta calor a la Terra. A partir d’aquell moment ja es podia viure bé al nostre planeta.
I, conte contat, aquest conte s’ha acabat.

Nawal

EL RIU

El riu acaba en un basal.
He somiat
que l’he passat
amb un salt.

No m’he mullat
ni una mica,
però el meu germà
quan salta, em``salpica´´

M’ha posat tota xopa.
He hagut de comprar roba
i me l’he posada ben nova.

Ainoa

EL NEN POBRE

Hi havia una vegada un nen pobre que no tenia pares ni diners per menjar.
Tots els dies anava al carrer i s’amagava en una caixa de cartró. Posava un got al seu costat perquè li ficassín diners per menjar perquè tenia molta gana, molt fred, i estava molt solet.

Jordi Porcel

LA NIT

La nit
és molt bonica i molt fosca.
A dormir tots anem
quant surt la lluna
i també els estels.

Jhandry

SENTIMENTS PELS ANIMALS

M’agraden als cavalls perquè em porten a donar una volta M’agraden els conills perquè són molt bonics i suaus.
M’agraden els dofins perquè són divertits.
M’agrada la meva gateta perquè em dóna alegria.
M’entristeixen els gossos condemnats.
M’entristeix la meva gateta quan va al veterinari.
Em fan por els crancs amb les seves pinces.
Em fan por les taràntules perquè piquen.
Em fan por quasi tots els felins.
Em fa por la morena perquè si et veu t’ofega.
Em fa enfadar la meva gateta perquè m’esgarrapa.

Irene

L'EXTRATERRESTRE I EL NEN

Hi havia una vegada un extraterrestre que anava amb la seva nau i el motor se li va trencar i va parar a la Terra.
Llavors un nen el va trobar.
L’extraterrestre no era dolent, era bo, i el nen el va amagar en un estable.
Un dia, la família de l’extraterrestre, que el buscava per tot l’espai, va arribar a Plutó, un altre dia a Mart, i més dies a altres planetes.
Quan van arribar a la Terra, el van buscar tota la nit fins que el van trobar i es van posar molt contents.
- “Cu-cu-cu-a-a-a-i-i-i” –deien en la seva llengua.
I van convidar el nen a anar a casa seva amb la nau que van poder reparar.

Daniel Fajardo

LA POMA I LA MANDARINA

Un dia la poma i la mandarina van anar al parc i van menjar i van jugar. S’ho van passar molt bé i les vaig convidar a la meva casa.
L’endemà al mati vam anar d’excursió al riu i ens vam tirar a l’aigua i vam jugar tot el matí.
Per dinar vaig menjar-me-les per postres.
I aquest conte s’ha acabat ben alimentat.

Manuel

DIES A L'ESCOLA PER CULPA DE LA NEU

Una vegada els nens d’una escola havien d’anar a la piscina, però per culpa de la neu, com que no podien anar a la piscina, van esperar a que parés de caure neu ja que queia molt fort i no parava.
Van trucar a la policia i la policia els va dir al col•legi que vindrien en avió i que els rescatarien perquè queia massa fort.
Quan hi van aterrar se’ls va espatllar l’avió i no podien tornar a casa seva i es van haver de quedar a dormir a l’escola.
Com que els professors roncaven, els nens se’n van anar a la classe de música per ballar el rap i, com que també tenien gana, van anar al menjador i van menjar i beure fanta i coca-cola.
Després van anar a dormir a la classe. Al dia següent va sortir el sol i van poder anar a la seva casa per curar-se de tot el fred.

Ivan Pérez Yepes

L'UNIVERS

Hi havia una vegada l’Univers. La Terra era la única on es podia viure i Galileu va pujar a l’observatori i va descobrir deu llunes. Quan va venir a Espanya, la gent estava molt contenta amb ell. Després va anar a la capital on va veure moltes persones però a Madrid, fins i tot els de l’hotel no volien que es quedés a dormir. Així que ell va tornar a Barcelona. Allà estava tranquil perquè no el molestaven i no li feien res, ni li pegaven. Estaven contents amb ell i cada vegada més contents.
Galileu era com la seva mare. Quan ella es va morir va anar a Suïssa i es va quedar allí amb la seva família.

Cristian Ruz

LA GRANOTA FORTA, EL LLOP FORT I EL GORIL·LA

Hi havia una vegada un llop que era molt fort.
Li va dir al Robin Gut:
”Jo sóc més fort.A veure qui guanya!”
I va guanyar el llop.
Llavors es va trobar una granota. La granota li va dir:
“Sóc més forta que tu”.
El llop li va contestar:
“Tan petita com ets, no em podràs guanyar”
“Sí que podré!”
Com que van quedar empatats, el llop li va dir:
“Vull ser el teu amic”.
“D’acord!”
Més tard van veure un goril•la i els llop i la granota li van dir:
“A veure qui guanya!”
I va guanyar el goril•la.
Llavors el llop i la granota van haver de tornar a casa sabent que no eren els més poderosos del món.

Gerard

EL CAP DE SETMANA

El divendres vaig jugar amb el meu amic que es diu Javi i vaig jugar a amagar.
El dissabte vaig anar a l’hort de l’amic del meu pare.
El diumenge vaig anar a la Via Júlia.
El dilluns vaig anar a la Maquinista i vàrem menjar al MacDonals. Vaig pujar en uns cavalls.
També vaig entrar en una casa que era molt rara. Teníem que pagar 20 €.
Quan hi vaig entrar, tot el temps em queia. Em queia de cul, de cap i d’esquena. Hi vaig anar amb les meves germanes. El meu pare estava a fora amb la meva mare i també el meu amic Javi. Hi havia una cosa que s’havia de saltar.
El dimarts vaig tornar a l’hort i vàrem menjar enciams i faves.

Laia Marquez

ELS NENS ATRAPATS

Hi havia una vegada un poble que no estava molt lluny d’aquí, que es deia Barcelona. Hi feia molt de fred ja que hi havia nevat molt i uns nens s’havien quedat atrapats sense poder sortir de l’escola.
Van fer un joc i van veure una peli. També van fer un iglú al pati.
Després van trucar a la policia que els va anar a buscar amb un helicòpter.
Els nens van fer una rotllana amb una H marcada per ajudar a aterrar l’helicòpter, però es va quedar sense motor, i, com que era de nit van posar mantes i es tapaven amb les jaquetes.
Els nens no es podien dormir i van contar històries de por.
Un nen va preguntar:
“Per què no fem un ninot de neu?”
El professor va dir: “Sí”
Llavors els nens li van fer una broma. Li van posar gel als pantalons del professor. Els professors van fer una altra broma als nens: els van posar un control sorpresa d’anglès.
Al dia següent van trucar als bombers, però, com que tenien tanta feina no podien venir. Llavors van trucar a la màquina de treure neu.
Així els nens van poderr sortir de l’escola i els pares estaven preocupats, però els nens els van dir que no passava res.

Daniel Lagos

PIZZA!!!

INGREDIENS
mantega, massa, tonyina, pernil dolç, tomàquet, julivert i formatge

ESTRIS
forn, cullera, forquilla, safata

PROCÉS
Posa el tomàquet al damunt de la massa i sobre el tomàquet la tonyina
i el pernil dolç, amb una mica de julìvert
Ho poses al forn 20 mìn.

BON PROFIT

Jordi Porcel

UN CAP DE SETMANA LLARG


El dilluns he anat a un restaurant.
Hi he anat amb la meva mare i amb el meu germà.
Després he anat al parc de Via Júlia.
Vaig trobar la meva tieta i la meva àvia al parc.
Després he passejat per l’Hospital Clínic. Vam anar a veure el meu germà i vam passejar per l’Hospital Clínic.

ERIC

EL VESTIT NOU DE L'EMPERADOR

Hi havia una vegada un emperador molt presumit.
Un dia uns farsants li van dir:
- Si ens dones seda i joies et farem un vestit meravellós.
- Perquè serà meravellós?
- Perquè sols el podran veure els intel•ligents.
- Això si que és interessan!
L’emperador els va donar el que demanaven i va manar:
- Vull tenir el vestit la setmana que ve. Podreu tenir-lo llest?
- És clar que si. El podem fer en una hora.
- No creieu que necessitareu més temps?
- No, què va!. Ho podem fer!
Els farsants van treballar molt, però no era de veritat i van fer un vestit invisible.
Quan el rei va anar pel carrer tots es reien d’ell i el rei es va posar a plorar.

André Ramirez

ELS TRES CABELLS D'OR DEL DIMONI

Hi havia una vegada una família pobre que va tenir un fill que va néixer amb la pell de la sort .
Van agafar el nen i li van dir que tenia la pell de la sort.
El rei no el volia i el va agafar, el va posar en una capsa, i el va tirar el riu.
Uns homes el van trobar i el van portar al rei.
El rei va saber que era el noi que va tirar al riu i li va donar una carta per a la princesa on posava que quan arribés el matessin.
Va marxar i va trobar una vella que li va dir que estava cansat, a veure si podia dormir. La vella li va dir que si.
Van venir uns lladres que el van agafar i li van canviar la carta i li van posar que quan arribés es casaria amb la princesa.
Quan es va despertar va seguir el seu camí i quan va ensenyar la carta a la princesa, ella li va dir “D’acord” Així que es casarien però va arribar el rei i li va dir que primer hauria d’anar a l’infern. El noi hi va anar i va trobar una bruixa a la que li va dir “Vull tres cabells del dimoni o no em podré casar amb la princesa”.
Ella va dir que era molt difícil, però l’ajudaria.
Va venir el dimoni, va menjar i volia dormir.
Quan dormia, la bruixa li treia un cabell.
Al final el nen va tenir els tres cabells d’or i va tornar al palau i va ensenyar els tres cabells d’or, però li van dir:
- On has trobat aquest or?
- Al riu! -va contestar.
El rei hi va anar però va ser castigat i el noi i la princesa es van casar i van ser feliços.

Hamza

ELS TRES PORQUETS I ALTRES PERSONATGES

Hi havia una vegada un llop que tenia gana i va anar a menjar a una casa de pagesos.
Va menjar carn i animals.
El llop va trobar a la Caputxeta Vermella i el llop se la va menjar.
Llavors el llop va dir que es menjaria els tres porquets, però ells van construir tres cases. Un la va construir de palla, un altre de troncs, i l’altre de pedra.
El llop va bufar i bufar i va fer ensorrar les dues primeres cases. A la tercera va escalar per la xemeneia, però els tres porquets van posar una olla amb aigua calenta a sota i el llop hi va caure i es va cremar el cul.

LEONARDO

EL SOL

Fa un calor
molt cremador.
Agafem un tros de meló
perquè fa molta calor.
El mengem amb passió
i ens banyem com un tauró

Dani Fajardo

dilluns, 12 d’abril del 2010

L’AVENTURA DEL GOSSET ATREVIT

Hi havia una vegada un gos que volia anar-se’n a l’espai, i va decidir muntar una nau. La nau va quedar com nova: tenia un quadre de comandaments, una pistola pels alienigens...I com que el gos era tan atrevit va anar-se’n a l’espai.
Quan va marxar de la Terra va sentir un soroll:”cataplam pum xip ggrrrr rrrrrrrrrrrrrrr”. Era un monstre que estava matant tots els habitants de Venus. Però el gos, com era tant valent, va posar la nau a 3.000 quilometres per hora i se’n va anar cap al monstre que feia uns 12.756 quilometres quadrats. El gos li va intentar donar un cop de peu però no el va afectar. El gos ja no sabia què fer, però al final va tenir una idea: va veure que el seu punt dèbil eren les banyes que tenia al costat de la cara. El gos li va mossegar les banyes i el monstre va cridar tant que va despertar extraterrestres de Pluto.
Després, el gos va anar a Saturn on va veure que hi havia una guerra. Els extraterrestres blaus i vermells eren del Barça contra els blancs que eren del Madrid. El gos s’hi va acostar i va intentar parar la guerra però ningú no li feia cas. Va agafar un micròfon i va dir: ”farem una cursa i els que perdin hauran d’anar-se'n a un altre planeta, però si els que guanyen es burlen, també se n’aniran. I així ho van fer.
Va començar la cursa. Anaven guanyant els del Barça, després, per l’esquerra, van avançar els del Madrid. Després els del Barça, i ja només faltava una volta i anaven guanyant els del Barça. Els del Madrid van trencar una roda del carro del Barça i, com que van fer trampes, van guanyar els del Barça.
Tots els del Barça van tenir caramels, i, per fi, va haver-hi pau al planeta Saturn.
El gos va seguir el seu camí i se’n va anar a Mart. Allà va veure una formiga gegant que estava envaint tots els territoris de Mart. També va veure el senyor del foc que volia que marxés, però la formiga no ho volia. El gos també volia que marxés, però no se li ocorrien més idees.
De tant pensar li va venir una idea ja que va veure que la formiga tenia un forat a la panxa i hi va entrar.
A dins de la panxa de la formiga hi havia un intestí, els pulmons i altres parts del seu cos, però el més important que va veure era el cervell.
El gos, com que era tan llest, li va treure el cervell.
La formiga es va tornar boja: “kjhftxewazhkhgouhkkfrezazaax´kjhg” i va caure per un precipici.
El gos va arribar Mart i els marcians li van fer una festa.
Tot seguit se’n va anar a Mercuri on va trobar King Kong que estava destrossant el planeta.
El gos li va intentar convèncer que parés i el King Kong li va fer cas. Es van fer tan amics que a partir de llavors que van continuar l’aventura junts.
Al cap d’una estona van anar a Júpiter. Allí van veure que tot estava destrossat, però el gos i King Kong ho van reconstruir tot i Júpiter va quedar com nou.
Els dos amics ja estaven molt cansats de tant viatjar i de tants treballs, i van tornar a la Terra.
Com que eren tan amics van anar a la casa del gos a menjar xocolata desfeta.
Al final el gos va contar tota l’aventura a la seva mare.
I, conte contat, ja s’ha acabat.

Miquel Hernando de la Rubia

INVASIÓ DE SATURN


Hi havia una vegada un planeta que es deia Saturn. Aquí vivien uns extraterrestres que estaven molt tranquils. Però uns quants dies després van envair el seu planeta altres extraterrestres, els romans d’Urà, per conquerir-los. Llavors, el rei de Saturn va dir:
 “Aquesta terra és nostra!”
“Però ara l’hem conquerit nosaltres!!!” -van dir els romans d’Urà, preocupats.
Els Saturnians van exclamar:”Però llavors, on viurem nosaltres si conqueriu el nostre planeta?”
Els romans, que es creien molt forts, van decidir que volien guerra. Els Saturnians, espantats, els van oferir tots els anells perquè marxessin. Però els romans no ho volien i els Saturnians van dir: “Fem una votació quan hi hagi un eclipsi a la Lluna
Quan hi havia eclipsi a la lluna, els Saturnians tenien molta sort, però aquesta vegada no va ser així, la votació la van guanyar els romans d’Urà.
Llavors els Saturnians volien parlar per resoldre el problema. “Perquè heu envaït el nostre planeta?”
Els romans van explicar que el seu planeta és molt lluny del Sol i feia molt de fred.
Els Saturnians van parlar entre ells i els van proposar que visquessin tots junts en pau cuidant del seu planeta. Alguns romans estaven cansats de les lluites que tenien amb altres planetes i volien acceptar així que van parlar entre ells i van convèncer tots els que no ho volien i al final van dir que si, que es quedarien sense lluitar i tindrien cura del planeta.                                                             
                  
Jan

divendres, 9 d’abril del 2010

ELS TRES ASTRONAUTES (1r premi Jocs Florals de 3r B)

Hi havia una vegada un astronauta que era d`Amèrica, un altre que era d’Àfrica i un altre que era d’Europa.
Els tres astronautes no es coneixen i van anar a la Lluna, van baixar de la nau i es miraven entre ells extranyats. Així que van començar a parlar, però no s’entenien entre ells.
El d’Àfrica va dir: Salam!
El d’Amèrica va dir: Hello!
El d’Europa va dir: Hola!
Però no s’entenien gens.
Llavors el d’Amèrica va començar a fer gestos i es van començar a entendre i van caminar per la Lluna.
De sobte van trobar un Alien. El van mirar i se`n van riure perquè era estrany. Tots van riure menys el d’Àfrica que els va dir: Dóna igual que sigui estrany, l’hem de tractar bé.
Encara que ells no l’entenien gens, l’Alien va entendre a l’africà i va marxar d’allí. L'astronauta d’Àfrica el va seguir i l’Alien el va portar a un arbre que tenia pomes.
L’Àlien n´hi va donar. L’Àlien va agafar dues pomes i se les va guardar. Després van arribar els altres astronautes que tenien gana i estaven molts cansats.
L’Àlien els va donar les dues pomes als dos que se’n reien d’ell.
Després tots els astronautes van entendre que el que és més important és que tinguin un bon cor.
HAMZA

VALLVIDRERA


Ahir vaig anar a Vallvidrera. Hi vam anar amb metro i tren. I quan vam baixar del tren vam anar a esmorzar. Després vam jugar una mica i quan el Xavier va tocar el xiulet vam anar tots a seure.
El Xavier va explicar les coses que hi havia al bosc. Hi havia
xapes de ferro amb dibuixos.
Després vam passar per la casa de Mossèn Jacint Verdaguer.
Més tard vam anar a dinar i jugar. Després de jugar vam
anar al bosc a escoltar els animals i vam seguir jugant.
A continuació vam anar a jugar en una placeta.
Després de jugar ja vam agafar el tren i el metro i vam arribar a l’escola.

Ivan Perez Yepes

ELS DINOSAURES

A la prehistòria els Dinosaures,
com els Diplodocus,
donaven cops de cua
i els Patximegalofasaures
tenien el coll llarg
i menjaven cocos.

L’herbívor Estegosaurus
tenia molt de geni,
així, quan s’enfadava
era ben capaç
de donar una patada
al Tiranosaurus.

MIQUEL HERNANDO

EL PAIS MÁGIC DE LES MERAVELLES, (3r premi Jocs Florals de 3r B)



En un país màgic hi havia dos inventors que coneixien les estacions, però tenien un greu problema: era que no sabien una estació, la que era l’hivern, i ja arribava aquella estació i no sabien que era l’hivern.
Un home va dir que ningú coneixia aquella estació i aquell home va seguir dient:
-         Si ho voleu saber heu d’anar al país màgic. Allí trobareu un mag que us ho dirà.
Un dels inventors va preguntar: 
-         Hi ha molts mags o sols n’hi ha un?.
Llavors els inventors van donar les gràcies i l’adéu, i se’n van anar al país màgic.
Després de molt caminar van trobar el gran mag.
Un inventor va dir:
-         Ha valgut la pena de fer un camí tan llarg.
El mag els va preguntar:
-         Què voleu?
L`altre inventor va contestar:
-         Tu saps quina és aquesta estació de l’any?
El mag va dir:
-         Si. Us ho dic a canvi de que us feu els meus amics.
Els inventors van dir que si, que volien fer-se famosos. El mag ho va acceptar i un inventor va tornar a preguntar:
-         Digues doncs, en quina estació estem!
El mag va dir que era l’hivern i els inventors van tornar del país de les meravelles amb el mag.
Després, el mag va fer la promesa de que no s’oblidaria  mai dels seus amics inventors.
Els inventors van donar la notícia de que ja sabien quina era l’època que faltava i van dir:
-         Ja ha arribat l’hivern!!!
I conte contat, ja s`ha  acabat.
LEONARDO

GAAAA!!!

Hi havia una vegada un cranc pirata que es deia “Don Cangrejo” i també una esponja marina que es deia “Bob esponja”.
Van agafar un vaixell molt gran, de fusta marró i amb unes veles grans.
Van anar d’Oceà a Oceà sense parar.
Van veure una illa molt petita amb una palmera gran, amb cocos molt bons i amb sucre inclòs.
- Què bons, eeeeh!!!Ah! i naturals!
Quan van tornar a casa van dormir, i en despertar-se es va adonar que tota l’aventura havia estat un somni molt bonic.

JORDI

ELS PARES QUE NO ES PREOCUPAVEN


Hi havia una vegada uns pares que no es preocupaven del seu fill, nomes li donaven porqueries: hamburgueses, xurros patates fregides ...
Mai jugaven amb ell. Cosa que ell volia, li compraven.
No paraven de comprar per no tenir que no tenir que jugar amb ell.
li compraven: ordinadors, televisions, ninos... i mai pilotes, ni bicis,
ni patinets, ni monopatins...
No el portaven mai al parc ni a la escola.
La policia els van posar a la presó i a ell li van donar uns pares nous. 

IRENE

A L’ESPAI

Hi havia una vegada un planeta no molt llunyà que es deia Mart.
Hi vivia un astrònom que es deia Esteve.
Com que ja estava cansat d’observar el cel, en la seva mentalitat pensava que només existia Mart i que a l’espai hi estava ell tot sol.
Després d’anys d’observacions Esteve es va quedar impressionat de descobrir que existien altres Planetes i satèl•lits.
Esteve estava molt content al saber que Mart no era l’únic planeta que existia.

JHANDRY

SENTIMENTS PELS ANIMALS

M’agraden els gossos
perquè són carinyosos.
M´agraden les gatetes
que em fan cas
M’agraden els dofins
perquè són bonics.
M’entristeix
quan uns dofins moren
i quan les foques moren .

aroa

LA MARIA I LA PAULA

Hi havia una vegada una estrella que es deia Maria i que s’havia  enamorat d’un planeta que es deia Mart.
Però Mart  no estava enamorat d’ella.
Ella es va posar a plorar !!!
Ell estava enamorat d’una altra estrella que es deia Paula.
La Maria estava  molt enfadada i va voler  venjar-se’n.
Al dia següent la Maria va anar a casa de la Paula i no hi havia ningú.
Va pensar que  estava a casa de Mart i així va anar a veure si la Paula era allà.
Com que hi eren els dos, la Maria va decidir entrar a casa d’en Mart.
Quan ja era a dins, en Mart li va dir a la Maria:
- Pots portar el café?
Ella, el cafè més calent el va donar a la Paula perquè  es cremés.
Quan va portar el cafè la Paula es va cremar.
I la Maria va dir
- No ho volia fer, ho sento! No pensava que et fes tan malt.
- Vull ser amiga teva. -va dir la Maria.
- Pensava que no volies ser la meva amiga. -va dir la Paula.
I les dues van dir:
- Sempre serem amigues!!!


Júlia

EL GOS I EL GAT PERDUTS AL CARRER.

Hi havia una vegada un gos molt petit i bonic
que es deia Bob.
Un dia va sortir al carrer i es va perdre...
Un dia es va trobar un gat que es deia Alex.
Un altre dia el Bob i l’Alex estaven buscant
i buscant. Havien de trobar els seus amos que es van portar les dues mascotes a casa

ERIC

ORGANITZACIO A LA NEU


Un dia de 1962 va començar a nevar i va seguir nevant un dia, un altre dia... va nevar durant 2 setmanes. Va nevar tant que hi havien 10 metres de neu acumulats.
Els nens estaven tristos perquè no podien jugar amb els amics.
En Pepito va tenir una idea:
-         Podríem fer un túnel!
Llavors en Pepito va trucar per telèfon als amics i els va dir la idea.
Els amics van dir que si i van agafar les pales de la platja i van començar a cavar un túnel, cadascun des de casa seva.
Llavors, en Pepito es va adonar que no havien quedat on es trobarien. Va pujar a casa i va tornar a trucar als amics quedant tots al Museu d’Història.
De cop i volta en Pepito i el Llorenç es van trobar i van continuar junts el túnel. A mesura que anaven avançant s`anaven trobant més amics i companys del cole, i així van fer el túnel més ràpid. Una vegada al Museu van estar tota la tarda jugant i ho van passar molt bé divertint-se i rient tots junts.
Com que veient que la cosa no canviaria i que no pararia de nevar van dir de fer una festa a l’endemà per a tothom: germans, pares, cosins, tiets... i, conte contat, conte acabat.
ARNAU VERGÉS

EL TIGRE I EL GATET

Hi havia una vegada un gatet que sense voler va pujar a un vaixell que anava cap a la selva. El gatet era molt educat i justament va passar per allà un tigre que buscava l’esmorzar. El tigre es va trobar amb el gatet i li va preguntar:
- Hola! D’on vens tu, un gat tan elegant?
- Jo ee... és que he pujat a un vaixell sense voler i... aquí em tens he he... -va dir el gat.
El tigre va pensar: No me’l puc menjar, és de la meva família. Decidit! no me’l menjo!
Així que es van fer amics i van inventar un vaixell perquè el gatet pogués anar amb la seva família,
Al final el gat va acomiadar-se del tigre i el tigre va dir “A reveure!”.
I van ser feliços per sempre!!!

♫Nikita B.♫

EL PONT DEL DESEMBRE

El divendres, a les 17:00h de la tarda vaig anar a casa d´ una amiga meva que se diu Dalia.
Ens vam quedar a dormir a casa d’un amic de la Dalia que celebrava el seu aniversari.
El diumenge, pel matí, el meu pare i el de la Dalia ens van venir a recollir i vam anar a la torre dels meus avis.
Ens vam quedar a dormir i el dilluns per la tarda vam marxar. Després vam anar a casa de la Dalia, vam dormir i dimarts per la nit vaig marxar amb el meu pare a Barcelona.

Ayla .M.L.

COMPARACIONS

La Marta és més gran que la Sònia.
El cotxe és vell com el fanal del meu carrer.
L’edifici està igual de net com la moto.
El gat és més divertit que el gos.
Aquell nen és més alt que una girafa.
La puça és tant petita com la formiga.

AYLA.M.L.

ELS ROMANS

M’ha agradat veure com els romans feien les coses: quan feien cases i també les carreteres i moltes coses com la roba, els contes, les cortines, les carpetes.
Nosaltres estem aprenent dels romans com feie totes aquestes coses.

Sonia Zepeda Hernandez

LA CIUTAT ON NO NEVAVA

Hi havia una vegada una ciutat que quan venia l’hivern feia calor. Tenien moltes ganes de veure la neu.
Els nens volien jugar amb la neu però no podien perquè no nevava. Així que també els agradava anar a la platja, on s`ho passaven molt bé.
Un dia, quan era Nadal va començar a ploure neu i els habitants van sortir de les seves cases per veure la neu.
Els nens jugaven amb la neu, feien ninots de neu, llançaven boles de neu...

Vet aquí un gat, vet aquí un gos, aquest conte ja s’ha fos.



Salomao M.R.

A L’HIVERN FA FRED

Hi havia una vegada un nen que mai havia trepitjat la neu i estava molt trist.
Un dia que anava a l’escola va veure que alguns arbres estaven pelats perquè s’apropava l’hivern.
Un altre dia va començar a nevar i el nen va sortir corrents al carrer i va jugar amb el seu pare i mare. I van tirar-se neu. No podien anar al col•legi i van fer un ninot i una ninota. Eren ninots de neu gegants que tenien que caminar per anar a comprar.
Cada mati arribava el flaquer caminant, però havia d’anar amb conte perquè patinava i els nens es tiraven amb trineus per les rampes de neu. També hi havia uns gossos que els nens petits els portaven
Però un dia va arribar la primavera, va marxar la neu.
I, catacric, catacrac,
aquest conte s’ha acabat.

Alex Gracia Gomez

EL NADAL (2n premi Jocs Florals 3r A)

Hi havia una vegada un nen que es portava molt bé. Ajudava a la seva mare a fer feines, a les veïnes a portar la compra, a les senyores grans a creuar la vorera, i així tot l’any.
Però a la família d’en Pau aquest any no li va anar bé a la feina. S’acostava Nadal i la seva mare li va explicar que ara eren molt pobres i que aquest any no hi hauria regals de reis i no festejarien el Nadal.
En Pau, plorant, ho va dir a les veïnes que ajudava cada dia i li van dir que no es preocupés de res.
Va arribar el 24 de Desembre i en Pau era a casa amb la seva mare, el pare i el seu germà petit. Van trucar a la porta i, quina sorpresa! eren les veïnes, les senyores que ajudava cada dia. Totes portaven menjar i molts regals per en Pau i la seva família.
Va ser el millor Nadal i Reis de tots.
Un gat i un gos, aquest conte ja s’ha fos.
Bon Nadal per a tots!!!


Arnau Jiménez

A LA SORTIDA VAIG APRENDRE:

Ahir vam anar al museu d’història i vaig aprendre que el romans vivien en guerres però hi va haver un moment de pau.
També vaig aprendre que tenien molts emperadors com Iuli Cesar.
Vaig aprendre que per tenir aigua tenien aqüeductes que recollien l’aigua del riu Besós i de les fonts de Collserola.

♫ Niki B. ♫

A LA SORTIDA DELS ROMANS VAIG APRENDRE

Que els romans construïen muralles per protegir a Barcelona dels pobles enemics.

Van construir dues muralles: una de pedra i l`altre de pals

Abans Barcelona es deia BARCINO

MIGUEL ANGEL

EL REMOLÍ DÓNA VOLTES (1r premi Jocs Florals 3r A)

Oh remolí!
que dónes voltes
com una baldufa.

Balles
com una dama
que gira lleugerament.

Ets com un con,
un con del revés.

T’emportes
tot el que et trobes
amb una forta ventada.

Et cries amb el vent
i et fas més gran
si el vent gira al teu voltant.

El remolí
el fa un senyor,
que és molt amant del vi.

Alejandro Herrera

A LA SORTIDA VAIG APRENDRE


Que hi havia dos emperadors a l’època romana: Cesar i August.
Que abans la roba és netejava amb cendra, pipi, lavanda i calci.
I també abans, Barcelona és deia Barcino.

Em va agradar quan ens van ensenyar el terra subterrani.

Marc Alexander

L’ EXPLORADOR QUE VA ACONSEGUIR LA PAU

Hi havia una vegada un explorador que estudiava l’espai
i va estudiar tant que ho sabia tot de l’espai.
Un dia va mirar per un súper telescopi i va veure una ciutat a un planeta d’un altre univers. Hi havien uns éssers intel•ligents que tenien el que hi havia a la Terra i ens volien envair, però, per sort, tenien un inventor que sabia molt i va inventar un portal que els transportaria
una altra vegada al seu planeta.
Així no ho aconseguirien mai.
Els alienígenes ho van provar i van fracassar però després es van fer amics i van ajuntar els planetes i van
viure tots junts.
I conte contat, conte acabat.

MARIO