divendres, 18 de desembre del 2009

EL GOS BOB


Hi havia una vegada un gos molt petit i bonic que es deia Bob. Un dia va sortir al carrer i es va perdre. Una senyora el va trobar. però la senyora tenia una gateta que es deia Nuca i es van fer amics.

Tots dos van trobar un ocell. L’ocell es deia Jakie .

Bob i Jakie van ser amics i anaven passejant pel bosc de flors de colorins i es van trobar un cérvol ferit però el van curar . Mentre passejaven van veure un llac on no podien passar però un mag va fer màgia i van passar.

MARC

dijous, 17 de desembre del 2009

EL JOU I LA SELENA

Hi havia una vegada un gos que era bonic i petit que es deia JOU.
Un dia es va pedre pel bosc i es va trobar una gossa que es deia SELENA i li va dir:
- Què et passa?
- Estic perdut! I tu?
- Jo també
Un altre dia es van trobar una nena que tenia deu anys.
La nena va dir:
- Hola, què feu?
- És que ens hem perdut.
La nena, que es deia Maili, va dir:
- Jo també m`he perdut.
Tots tenien gana i es van trobar: platans, pomes i més coses.
La Maili va trobar la seva casa i el JOU i la SELENA es van enamorar i van trobar les seves cases.
I un gos i un gat, aquest conte s`ha acabat.

NAWAL

LES VACANCES

He anat al cine i he vist Pequeños invasores.
He anat a la platja de Gavà i he trobat musclos .
He anat a la ILLA FANTASIA i hi havia moltíssims tobogants d’aigua: grans, llargs, petits, i molts més. N’hi havia un que tenies que portar flotador. El meu preferit és el SUPER RAPIT.
Hi havia un lloc per menjar.
He anat a casa de la Júlia a dormir i hem jugat al Uno. Abans d’anar a dormir hem vist la pel•lícula de Bob Esponja.
He anat a Disneylant, però el llarg viatge d’anar i tornar amb avió tela marinera! Quan anaven cap allà es va espatllar i quan vam tornar ens va agafar una tempesta.
Vaig anar a Disneylant amb 105 € i vaig tornar amb 35 €.
La meva atracció preferida és la mansió encantada i la segona és la Bur Largia.
Quin plaer, sense Escola, a la piscina, tan tranqui-la...!!!
I moltes coses més... de les vacances i de Disneylant.
IRENE

ELS REMEIS DE L'ÀVIA

Aigua d’arròs, sal i mitja tassa d’arròs per curar la diarrea.
Serum de rehidratacio per després de vomitar.

SONIA

ELS DRETS DELS INFANTS

Hi havia una vegada un nen i la seva mare que eren pobres.
Vivia a Catalunya i va anar a passejar.
Va trobar una joguina. Va jugar molt amb el cotxe. Va trobar un tresor dins la joguina.
Els seus pares li van comprar moltes joguines i van ser feliços i van menjar anissos.

David F.

ELS DRETS DELS INFANTS


Hi havia un nen que va néixer en un país africà i els seus pares treballaven.
Un dia volien ajuda i el nen treballava tot el dia.
Un altre dia una senyora els va ajudar i els va donar diners i el nen ja va poder anar a l’escola,
Els seus pares es van morir i la senyora el va adoptar.

Ionut Geblescu

ELS DRETS DELS INFANTS

Hi ha nens que són molt pobres com un nen de la Índia i com que eren molt pobres tota la família havia de treballar perquè no tenien diners ni casa. Eren tan pobres que el nen no podia anar a l’escola. Una ONG li va donar al seu pare un treball i li va tocar la loteria. Llavors li van donar de premi 5.000 euros gratis.
Els pares, amb els diners li van pagar l’escola i van viure feliços.

NIKITA

ELS NENS POBRES


Un dia un nen estava a la seva casa quan no hi havia ningú més.
Ell estava sol, no tenia pares.
Ell era pobre. No tenia cap idea i estava pensant.
De cop i volta li va venir una bona idea i va sortir al carrer i va demanar diners a la gent.
La gent pensava que no era pobre perquè no tenia cap ferida. Però es va fer mal al braç i li van donar diners.

Eric Iza

ELS DRETS DELS INFANTS

LA LLAR HAURIA DE SER UN LLOC ON TOTS ELS INFANTS SE
SENTISSIN A GUST I SEGURS.

SONIA

EL GOS BOB

Hi havia una vegada un gos molt petit i bonic que es deia Bob.
Un dia va sortir al carrer i es va perdre... i la seva mare l’esperava molt i el gos Bob es va trobar un altre gos que es deia Marc i es van fer amics i van jugar tot el dia fins que es va fer de nit.
Quan es va fer de nit tenien por però van entrar a una cova que coneixia el Marc, eren les sis del matí.
La mare del Bob i la del Marc els estaven buscant, una al Bob i l’altra al Marc.
La mare del gos Bob va trobar al Marc i al Bob i també la mare del Marc i van ser feliços per sempre.
Un gat i un gos, aquest conte s’ha acabat.

Arnau Jiménez

UN DIA MOLT ESTRANY


Un dia la Marta i en Pol es van despertar. Van esmorzar i van sortir al carrer i no hi havia ningú. Van pensar que estaven dins de casa i van tocar el timbre dels seus amics, però no va respondre ningú i van pensar que se’ls havien emportat els extraterrestres.
Ells van fugir de la ciutat i mai més van tornar.

Julia

RODOLINS


La Yana balla
com una Hawaiana.

La Júlia
canta i balla.

L’Arnau
puja a la nau.

A la Niki
li diré Viki.

L’amiga Maia
és la Natalia.

A la Laia
li agrada la Maia.

El drac
es menja el gat.

La Gemma
va al cinema amb la seva nena.

A la Sharpell
li agrada el vell.

El Jan
està al camp.

A la pirata
li agrada la nata amb una rata.

La Yana
té molta gana.

YANA GORYACHEVA

LA YANA QUE ES VA TROBAR UN GAT

Hi havia una vegada un gat que estava trist i la Yana el va agafar i el gat es va posar content i el va portar a la seva casa i li va donar de menjar. El gat és va menjar tot el menjar i es va posar molt content. Després van anar al cinema i al gat es va trobar un gos. El gat li va dir al gos si volia anar al parc. El gos li va dir que si i van anar al parc junts.
Després el gat li va dir al gos que si volia anar a la seva casa i el gos li va dir que si i van anar a la casa.
Quan van arribar van jugar contents.

Núria Carolina Chumaña

EN XAVIER


Hi havia una vegada un nen que es deia Xavier.
Un dia en Xavier va dir:
- Ooooh... un gatet!
Després va cridar:
- Mare! mare!
I la mare va contestar:
- Què vols?
En Xavier va dir:
- Mira, vine!
La mare va mirar i va dir:
- Ooooh..., un gatet!
El Xavier va preguntar:
- Ens el podem quedar?
La mare va respondre:
- És que ja tenim un gos, ànecs, ocells, conills i hàmsters
- Però jo vull tenir un gatet!!!
Al final, la mare va dir:
- Vinga, d’acord
En Xavier va cridar:
- Bééééééééééééé!
I van viure feliços i van menjar anissos.

Laia Uriach

TOT EL QUE NINGÚ S'IMAGINA

Fa molt, molt de temps hi havia una fada que es deia Maia. Ella era molt important perquè quan tenia 8 anys va crear la tardor. Ella tenia moltes amigues: la sirena Yana, la gateta Niki i la princesa Laia.
Però un dia es van trobar castanyes que parlaven i es van fer molt bones amigues. Anava a tots els llocs amb elles.
Un dia les castanyes van tenir fills com si fossin persones i s’ho van passar molt millor!

Maia

ELS EMBORRATXATS DE VALLADOLID

Hi havia una vegada a Valladolid uns homes que bevien alcohol tots els dies, i de tant beure alcohol es van emborratxar. Van anar a Paris i van escalar la Torre Eiffel. Després van anar a la platja amb la bandera vermella i es van beure un experiment.
A continuació van anar a l’hospital i els van capturar els metges i els van curar i els van dir que no beguessin alcohol mai més.
I així ho van fer dia a dia fins que es van curar.
I conte contat, ja s’ha acabat.

Alejandro

EL BALTA

En Balta té una barca blanca.
El seu poble està prop del mar.
En Balta du barba.
Anem amb la barca a buscar pops.
Berenem albercocs.

Sonia

EL GOS BOB


Hi havia una vegada un gos molt petit i bonic que es deia Bob. Un dia va sortir al carrer i es va perdre. Es va trobar una rata rapera i li va dir:
- Eh, tio, què tal estàs?
El pobre Bob que no entenia res li va dir:
- Bé
I van anar per les clavegueres i van beure coca-cola i es van emboratxar.
Després van anar al zoo on els pots trobar emborratxats.

Alejandro

EL GOS

Hi havia una vegada un gos molt petit i bonic que es deia Bob. Un dia va sortir al carrer i es va trobar un gos que es deia Bruno i el va ajudar a trobar el seu carrer. Al final el van trobar i van venir molts gossos. Un es deia Xula, un altre Orcu, que tenia molts cadells molt bonics. Tots el gossos es van adormir molt aviat. Estaven jugant a futbol i va passar tota la nit. Els cadells saltaven al llit i van dormir amb el Bob.

I, conte contat, ja he acabat.

Joel

RODOLINS

A la Maia li va agradar
ballar i cantar.

La Niki
es vol dir Viqui.

El full
té un ull.

A la nit
me’n vaig al llit.

La donzella
té una estrella.

El vell té cabell
a la pell.

Dins la carpeta
porto una llibreta.

La Yana
és una hawaiana.

A la pirata
li agrada la nata.

El meu estoig
està boig.

A la guineu
li agrada la neu.

Júlia

EN POBRESA I EN MISÈRIA


Quan el dimoni va venir es va quedar tot parat set dies i set nits
pel desig del Pobresa.

Quan el Pobresa va desitjar morir perquè era molt vell va anar a la muntanya i li van dir que marxés. D’allí va anar a casa del dimoni que li va dir el mateix.

David Treboles.

SORTIDA A VALLVIDRERA

Ahir, dia 10 -11- 09 vam anar a Vallvidrera.
Vam agafar el metro, després el ferrocarril.
Després de caminar vam menjar.
A continuació vam caminar més i ens van ensenyar una obra d’en Jacint Verdaguer.
Vam jugar i més tard vam veure una pel•lícula. Després vam anar a agafar fulles.
Més tard vam anar pel bosc i vam jugar. Hi havia una baixada i ens tiràvem per allà i ens va agradar moltíssim!!!
Quan tornàvem vam agafar el ferrocaril i el metro i vam arribar a Antaviana i ens van donar unes fotos.

Yana
Ahir vam anar a Vallvidrera. Vam veure moltes coses. Vam recollir fulles i vam jugar molt. Vam veure vídeos i vam entrar en un museu. Després, a la tornada, vam anar amb el ferrocarril i després amb metro. Quan vam arribar a l’escola vam escriure a la pissarra el que vam veure i ens van donar una fotografia de la cotorreta de pit gris.

Nikita
Ahir 10-11-2009 vam anar a Vallvidrera.
Quan vam arribar allà vam esmorzar. Després vam caminar una mica. Vam anar al museu i vam veure vídeos d’animals nocturns i del bosc.
Quan va passar una estona vam dinar i vam jugar una mica més. Després vam caminar una mica i vam agafar fulles.
Vam tornar a jugar i després ja vam anar amb metro fins a l’escola.

AYLA MONTESINOS
Ahir vam anar a Vallvidrera amb metro i amb ferrocarril.
Vam pujar escales i vam parar a esmorzar i a jugar. Després vam seguir pujant escales. Al final vam parar a escoltar un poema de Mossèn Verdaguer.
Vam caminar i vam arribar a una rodona on vàrem representar a un senyor que era una obra de Jacint Verdaguer. El doctor venia i al malalt li va donar pastilles per què les donés al gall i al dia següent va venir el doctor i va dir:
- A veure com estàs?
I va veure que no gaire bé.
Quan van acabar vam caminar i vam anar a veure la pel•lícula sobre el parc. Després a fer l’excursió i a dinar. A continuació vam jugar i vam tornar a l’escola.

Àlex Gracia

dimecres, 16 de desembre del 2009

SORTIDA A VALLVIDRERA

Ahir vam anar a Vallvidrera. Vam sortir de l’escola i vam anar a agafar la L-3. Vam parar a plaça Catalunya. Allà vam agafar els ferrocarrils Catalans fins al Baixador de Vallvidrera.

Quan vam sortir de l’estació de Vallvidrera vam esmorzar. Després vam anar pujant per la muntanya i vam arribar a la Quinta Juana, on Jacint Verdaguer va morir.

Al cap d’una estona vam entrar a una exposició del bosc de Collserola.

Més tard vam anar per un camí i vam agafar fulles que el Xavier va posar a la premsa de camp.

Vam baixar unes escales, vam anar cap a l’estació i vam tornar a l’escola.

ARNAU

Ahir els nens i nenes de 3r vam anar d’excursió a Vallvidrera.
Vam sortir del col•legi i vam agafar el metro.
Després vam agafar el ferrocarril i, al cap d’una estona, vam anar al bosc i vam parar a esmozar.
Després vam jugar i, al cap d’un temps, vam visitar un museu i vam veure molts animals.
Passat un temps vam anar endarrera a agafar un altre cop el ferrocarril.
Al cap d’una estona vam agafar una altra vegada el metro i vam tornar al col•legi.

Eric R.L.

ANEM A LA BIBLIOTECA

He anat a la biblioteca.
Algun llibre hi he llegit
i m’he divertit.

He anat al a biblioteca
i he menjat molta teca.

IONUT
M’ha agradat molt llegir
i també m’agraden molt les pel•lícules.

M’ha agradat molt
quan tots llegíem contes.

Sonia Jaquelin Zepeda Hernandez
1- Avui he anat a la Biblioteca
i ens han donat una llibreteta
per dibuixar.

2- La Biblioteca és molt boniqueta
per a la meva gateta.

Nikita
A la Biblioteca he anat
i m’he trobat
un llibre d’un ratpenat.

A la Biblioteca
hi ha una senyoreta
amb una caputxeta.

Mauricio

A la biblioteca
hi ha llibres i lletres.

A la biblioteca aniré
i molts llibres llegiré.

A la biblioteca
no hi fan el carateca.

A la biblioteca
no es menja.

David Fernandez
La Yana
no em deixava tranqui-la
perquè portava
el jersei lila.

El David no volia
Donar-me la mà
quan a la biblioteca
havíem d’anar.

TOÑI BLANCO AMAYA

A la Biblioteca
no hi ha xerrameca.

Si alguna cosa vols endevinar
els llibres hauràs de consultar.

La Sonia, la mà no em volia donar
perquè a la Biblioteca havíem d’anar.

Maia Fuentes Hernandez

A la biblioteca llegim
i ens divertim.

Marcos

dimarts, 15 de desembre del 2009

LA CASTANYADA


(feu clic sobre les castanyes per veure-les moure)


Hi havia una vegada una castanyera que venia castanyes i se li van acabar.
La senyora anava a buscar castanyes en un bosc, però li va sortir un llop.
Així s’ha acabat el conte del

JHON

LA NIT DE HALLOWEEN


Avui és la nit de Halloween i explicarem contes de por.
Una nena que es deia Yana va dir:
- A mi em fan por aquestes històries.
I la Niki va contestar:
- Va, Yana, si a mi em fan gràcia.
La Maia va dir:
- Ayla, a tu et fan por?
I jo vaig respondre:
- Una mica.
La Niki va dir:
- Ayla, digues la veritat!
I jo vaig exclamar:
- Val, val, em fan por.
La Maia va dir:
- Va, Ayla, a mi em fan gràcia.
Al cap d’una estona va venir una senyora disfressada de bruixa i va cridar:
- És l’hora de les històries de por!

Ayla

EL CIENTÍFIC CASTANYA BOJA

Hi havia una vegada una castanya boja que era científic.
Un dia va inventar una màquina d’ajuntar coses i se’n va anar a Itàlia on va reconstruir el Coliseu.
Un altre dia va fer una bomba i la terra va explotar i la va reconstruir. I no va morir ningú.
Un moniato va dir:
- Ei, castanya, què ha estat això?
Després va explotar la terra una altra vegada i la gent es va mudar
a l’espai. A continuació va venir el panellet que era molt fort i ell podia aixecar una pesa de 1.200 kilos i la castanya va dir:
- Ara ja estem tots.
Van muntar una catapulta i van llençar castanyes per tot l’espai. També van muntar un micròfon gegant i van dir:
- Feliç Castanyada
I, conte contat, conte acabat.

Mario

CONTE DE COSES DE LA TARDOR

Hi havia una vegada un nen que deia:
- Demà arriba la tardor!
Quan va arribar la nit es va adormir i va somiar que ja era la tardor i que tots els arbres tenien les fulles de color taronja, groc i vermell, i que no creixien les flors.
Tot era com la tardor i es va donar compte que començava la tardor, l’estació favorita d’ell.
Es va posar tan content que va repartir castanyes a tot el món i va fer una festa molt gran.
Conte contat, ja s’ha acabat.

ESTEFANIA

ELS PANELLETS DE LA TARDOR

Hi havia una vegada un coco que tenia molts amics com la cirera , l’ametlla i els 100 germans pinyons.
Amb la gran amiga, la massa, tots jugaven molt i un dia van decidir fer un panellet.
A l’estiu es morien els amics, però a la tardor vivien una altra vegada.
Van fer els panellets i els va agradar molt fer-los

JORDI

CONTE DE TARDOR


Una vegada hi havia a la Xina una ciutat on vivien moltes mandarines. Un dia hi van passar les magranes, i les mandarines els van preguntar:
- D’on sou?
- D'Espanya.
I es van fer amigues.
Un altre dia van aparèixer els bolets que van dir:
- Som de Bielorussia.
Llavors es van posar a jugar a fer barreges de menjar.
D’aquesta manera es van barrejar i va sortir una massa mig groga, mig blava amb la que van fer-ne boletes.
També van anar a agafar raïm i el van trepitjar al cup.
D’allí va sortir el suc que van ficar dins ampolles i el van portar a les seves cases.
Després van fer un forat a les boles i les van omplir de vi.
Així van inventar-se els panellets emborratxats, els millors de tots els que s’han fet al món!
Arnau Vergés

LA CASTANYA RODONA

Hi havia una vegada una castanya molt rodona que li deien “Rodona” però per ella era insultar-la.
Aquella castanya no era la única que era rodona, també li deien “Rodona” a la seva amiga, la mandarina però la mandarina passava del que li deien.
Un dia la mandarina va sortir de passeig i va veure la castanya en un racó plorant. La mandarina va dir:
- Què et passa?
- Que els nens em diuen “Rodona”.
La mandarina va dir:
- A mi també, però jo passo.
Així ho va fer també la castanya, i quan li deien “Rodona” ella els contestava:
- Vosaltres també teniu una forma!

Ainoa

RECEPTA PER FER PANELLETS


Bullir les patates amb pell.
Quan son cuites xafar-les sense la pell.
Quan el puré sigui fred, afegir sucre, ametlla molta i un poc de pell de llimona ratllada.
Barrejar bé la massa i fer-ne boletes petites.
Ornamentar les boletes amb pinyons, ametlles, coco, xocolata o cireretes confitades.
Bon profit

JHANDRY

LA CASTANYADA

Hi havia una vegada una castanyera que torrava castanyes.
Un dia li van robar les castanyes i ja no va poder vendre castanyes.
La castanyera tenia un fill que anava a l’escola i no tenien diners, sols tenien menjar passat d’altres dies.
La castanyera tenia un gat i un gos que barallaven i tenia mala sort. Però un dia uns nens li van trucar a la porta i li van donar diners.
I ella va estar contenta i va viure amb el seu fill tranquils.

Mauricio

EL GAT A LA TARDOR

Hi havia una vegada un gat al que no li agradava la tardor i, com que sempre s’estava queixant, els seus amos li van ensenyar que la tardor és molt bonica.
L’endemà el gat va estar pensant i va dir:
- Ara si que m’agrada la tardor!
Després els seus amos li van demanar si volia anar a recollir fulles seques i a comprar castanyes. Ell va dir que si.
Quan van anar a comprar les castanyes la castanyera li va dir que els gats no poden menjar castanyes ni parlar. El gat va dir:
-Però jo si que puc parlar mai as vist un gat que parla?
I també menjo castanyes.
El gat es va enfadar molt amb la castanyera. Els seus amos li van dir que no s’enfadés amb la castanyera perquè ella no tenia la culpa de tot. Els amos li van dir que anirien a una altra castanyera més simpàtica.
Quan van anar a l’altra castanyera el gat li va preguntar:
- Hola, tu ets simpàtica?
La castanyera va riure i va dir que era simpàtica. Els amos del gatet li van preguntar que si li podien donar 12 castanyes i 5 moniatos.
La castanyera va dir:
- Castanyes si que en tinc 12, però moniatos sol en tinc 3. Li val amb això?
Els amos van dir que amb això ja en tenien prou.
La castanyera els va dir que eren 3 euros.
Després van anar a recollir les fulles seques que li van prometre al gatet.

Nikita B.

LA TARDOR

Hi havia una castanya i una magrana.
Un dia es van fer amics i la castanya va arribar nova i no sabia res ni cantar ni sumar ni multiplicar.
La magrana li va dir:
- Vols anar a l’escola?
I va contestar:
- Si!
- Doncs vine a les nou a l’escola.
I li va dir que si.
Després ja ho sabia tot i, conte contat, aquest conte s’ha acabat.

Ionut

LA CASTANYERA

Hi havia una vegada un nen i una nena que tots dos es van perdre al bosc i van veure una casa en forma de castanya i tots dos es van veure la castanyera venent castanyes. Van entrar i li van dir si els donava una i ella els va donar una per cada un.

Adrian

LA CASTANYA I EL MONIATO


Hi havia una vegada una castanya i un moniato que estaven jugant i de cop es van trobar una pilota. El moniato li va dir a la castanya:
- Agafa la pilota!
I la castanya li va dir que sí.

Núria

CONTE DE LA TARDOR

Hi havia una vegada una ametlla que estava molt soleta i van venir unes rodones que eren les cireres. Algunes eren negres, altres vermelles i les altres verdes.
Quan van anar a passejar van veure pinyons i van fer unes boletes amb les patates i eren els panellets.
Després van anar a veure el Barcelona-
R. Madrid i com va guanyar el Madrid, per
celebrar-ho, es van menjar tots els panellets.

Cristian Ruz

EL CONTE DELS PANELLETS

Hi havia una vegada un poble on vivien unes ametlles.
Un dia van arribar unes patates. Les patates els van dir si podien compartir el poble i les ametlles van preguntar:
- D’on veniu?
- De Mexico.
També hi havien cocos i els cocos es van
fer amics i van dir:
- Juguem al pilla-pilla!
I la patata va dir:
- Jo sóc molt bona en aquest joc perquè enganxo molt
- Què divertit!!!

Daniel Lagos

LA CASTANYADA

La Castanyada és una festa popular de Catalunya que se celebra la vigília del dia de Tots Sants. Prové d‘una antiga festa ritual funerària i consisteix en un àpat en que es mengen castanyes, panellets, moniatos i fruita confitada.
Les castanyeres venen al carrer castanyes torrades i calentes i generalment embolicades en paper de diari (paperines)

ANDRÉ RAMIREZ

ELS FRUITS DE LA TARDOR


Hi havia una vegada una patata que va anar al bosc i va trobar una ametlla i un pinyó.
Volien jugar a un joc però no podien
perquè els faltaven tres bons amics i no n’hi
havien.
Quan van veure el sucre ja sols els van faltar dos amics.
Van seguir buscant i buscant i van poder trobar els dos amics que faltaven per jugar. Eren la llimona i el coco.
Així van poder fer panellets i van ser feliços.

ERIC

RODOLINS DE TARDOR

Les nous,
El menjar nou.

M’agraden molt
les magranes i el dolç.

Les figues
no són formigues.

El raïm
no es prim.

Les ametlles
no són velles.

irene

RODOLINS DE LA TARDOR

Si vols trobar un bolet
ves a la granja amb el porquet.

Si trobes una mandarina
semblaràs una gallina.

La magrana
té gana.

GERARD
1 Si trobes pomes
menja’n perquè són molt bones.

2 Si vols raïm
busca’n al bosc i el collim.

3 Si vols olives bones
a les oliveres n’hi ha dues tones

IVAN
Les castanyes
no són pestanyes.

Les figues seques
no fan miquetes.

La pinya
no és com una vinya

Clara
Les castanyes
no són pestanyes.

Les figues seques
no fan miquetes.

La pinya
no és com una vinya

Hamza
Si et trobes una castanya a la vinya
compte! no hi hagi una teranyina!

Si et menges una mandarina
semblaràs una ballarina.

Si et menges un raïm
et convertiràs en un ratolí.

LEO CAJAMARCA LLUGCHA
Castanyes ben torrades,
Castanyes ben menjades .

Bones les pomes trobaràs
si al mati les vols tastar.

M’agraden els bolets
Perquè són molt boniquets.

estefania

Als nens els agraden les castanyes
perquè no tenen aranyes.

El bolet i la castanya
no s’assemblen a una canya.

El moniato
no és un ``garabato´´

Ainoa Uriach

RODOLINS DE TARDOR


En el bosc hi ha una magrana

que a mi molt m’agrada.


En el bosc hi ha una poma

que està molt bona.


Les castanyes primeres

les fan les castanyeres.


Nawal