El que més em va agradar va ser la discoteca, després el planetari on ens van ensenyar les constel•lacions del cel.
El que menys em va agradar van ser el joc del mocador i el del mata-conills.
També va haver-hi una altra cosa que no em va agradar, que vaig vomitar.
Nom del joc: Pilla-Pilla.
Nombre de jugadors: Molts.
Lloc on es juga: Al pati o al carrer.
Normes: Si et pillen no pots dir que no t’han pillat.
Com es Juga: Un pilla i els altres corren per que no els pillin.
Edat: De quatre a cent anys.
De:Tim Burton.
Alícia és una nena que té somnis estranys.
Com que no pot dormir un senyor li diu que està boja.
Van passar 20 anys i s’havia de casar amb un príncep. Ella no ho volia però la seva mare la obligava a casar-se.
Llavors ella es va tirar per una llodriguera i va anar a un lloc molt estrany i perdut, ella es creia que era un somni. Va passar un temps i va anar al castell de la reina vermella i havia d’aconseguir una espasa per matar al galimatazo i portar-lo a la reina Blanca. Ja era el dia de matar al galimatazo i l’Alícia estava molt preocupada. Es va posar l’armadura i quan va passar una estona lluitant el va matar i la reina Blanca va ser la reina del país de les meravelles.
Em va agradar molt! perquè és de fantasia.
Ahir per la nit van veure PATITO FEO més de 150 persones a Barcelona, fins i tot ho vaig veure jo.
Ara us explicaré que el que va passar va ser al·lucinant. La Patito i el Matias es van separar. L’Antonella, com era amiga de la Patito, li va dir a Matias:
-Mati, ¿por qué te pones así con Patito? Ella no te hizo nada.
En Matias va dir:
-Yo no quiero que me esté cuidando todo el tiempo.
El dia de Nadal, a la nit feia molt de fred al carrer. Una nena que es deia Elisenda va sortir al carrer i va exclamar: “Quin fred que fa fora!” I va entrar corrents dins de casa seva.
Al dia següent ja havia parat de fer tant de fred. L’Elisenda va tornar a sortir al carrer i va dir: “Ja no fa tant de fred com ahir a la nit”
Però de sobte es va sentir una ventada i queien les fulles dels arbres. Fins i tot van caure alguns arbres... pins... i l’Elisenda es va espantar i es va posar a cridar: “Aaaaaaa! quins ensurt!” I va entrar corrents a casa seva i va cridar: “Mama, ha caigut un arbre!!” I la mare va dir: “Sortiré fora a veure si és veritat el que dius” I així ho va fer, però quan la mare va sortir l’arbre caigut ja havia desaparegut i va tornar dins de casa i li va dir a l’Elisenda: “No ha caigut cap arbre!” I l’Elisenda, tota desesperada, va dir: “Però mama, jo ho he vist”. Llavors la mare va dir: “No dissimulis, que tu t’imagines moltes coses” Però no va contestar l’ Elisenda: “Aii Aii” va murmurar la mare tot rient per sota el nas... “Però ... Elisenda, tu saps que això no és veritat” va tornar a contestar la mare.
L’ Elisenda es va enfadar perquè la seva mare no la creia per res i va cridar: “Mira, mama, algun dia em creuràs! Ja veuràs!” I va marxar cap a la seva habitació corrents tota enfadada. Plorava i deia: “S’ha caigut un arbre i la meva mama no em creu”
Llavors, la mare va venir a l’ habitació de l’Elisenda a tranquil·litzar-la però, de tant nerviosa que estava, no va poder tranquil·litzar de cap de les maneres que ella sabia, però, clar, hi havia una manera més que ella no sabia, però nosaltres tampoc la sabem. Ara intentarem trobar-la.
Com que era Nadal van començar a decorar la casa amb boletes, el pessebre, l’arbre de Nadal i decorar-lo.
Quan van acabar, van venir els seus avis i va caure un arbre davant de la finestra, i va dir la mare: “És veritat el que deies, ha caigut un arbre!”
El divendres, a les 17:00h de la tarda vaig anar a casa d´ una amiga meva que se diu Dalia.
Ens vam quedar a dormir a casa d’un amic de la Dalia que celebrava el seu aniversari.
El diumenge, pel matí, el meu pare i el de la Dalia ens van venir a recollir i vam anar a la torre dels meus avis.
Ens vam quedar a dormir i el dilluns per la tarda vam marxar. Després vam anar a casa de la Dalia, vam dormir i dimarts per la nit vaig marxar amb el meu pare a Barcelona.
La Marta és més gran que la Sònia.
El cotxe és vell com el fanal del meu carrer.
L’edifici està igual de net com la moto.
El gat és més divertit que el gos.
Aquell nen és més alt que una girafa.
La puça és tant petita com la formiga.
A la biblioteca vaig anar
i una rateta em vaig trobar.
A la biblioteca
no hi ha xerrameca.
AYLA .M.L
dijous, 17 de desembre del 2009
Ahir 10-11-2009 vam anar a Vallvidrera. Quan vam arribar allà vam esmorzar. Després vam caminar una mica. Vam anar al museu i vam veure vídeos d’animals nocturns i del bosc. Quan va passar una estona vam dinar i vam jugar una mica més. Després vam caminar una mica i vam agafar fulles. Vam tornar a jugar i després ja vam anar amb metro fins a l’escola.
Avui és la nit de Halloween i explicarem contes de por. Una nena que es deia Yana va dir: - A mi em fan por aquestes històries. I la Niki va contestar: - Va, Yana, si a mi em fan gràcia. La Maia va dir: - Ayla, a tu et fan por? I jo vaig respondre: - Una mica. La Niki va dir: - Ayla, digues la veritat! I jo vaig exclamar: - Val, val, em fan por. La Maia va dir: - Va, Ayla, a mi em fan gràcia. Al cap d’una estona va venir una senyora disfressada de bruixa i va cridar: - És l’hora de les històries de por!
