Estava com si m’estigues buscant.
De cop m’he mirat al mirall i jo mateixa no em veia. Era com si fos invisible.
Quan he marxat a l’escola m’he trobat a un amic que quan m’ha sentit dir “hola” s’ha imaginat que era invisible.
A l’escola he passat un dia molt malament.
La professora s’ha pensat que jo no havia vingut.
Quan he tornat a casa la mare no s’ha adonat de res.
He estat tota la tarda a casa, sinó, què podia fer?
Espero que demà ja no seré invisible i estaré molt
CONTENTA!!!
Júlia Ramírez Moreno
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada