divendres, 21 de maig del 2010

LA NIT D’HIVERN, EL DIA DE NADAL


El dia de Nadal, a la nit feia molt de fred al carrer. Una nena que es deia Elisenda va sortir al carrer i va exclamar: “Quin fred que fa fora!” I va entrar corrents dins de casa  seva.
Al dia següent ja havia parat de fer tant de fred. L’Elisenda va tornar a sortir al carrer i va dir: “Ja no fa tant de fred com ahir a la nit”
Però de sobte es va sentir una  ventada i queien les fulles dels arbres. Fins i tot van caure alguns arbres... pins... i l’Elisenda es va espantar i es va posar a cridar: “Aaaaaaa! quins ensurt!” I va entrar corrents a casa seva i va cridar: “Mama, ha caigut un arbre!!” I la mare va dir: “Sortiré fora a veure si és veritat el que dius” I així ho va fer, però quan la mare va sortir l’arbre caigut ja havia desaparegut i va tornar dins de casa i li va dir a l’Elisenda: “No ha caigut cap arbre!” I l’Elisenda, tota desesperada, va dir: “Però mama, jo ho he vist”. Llavors la mare va dir: “No dissimulis, que tu t’imagines moltes coses” Però no va contestar l’ Elisenda: “Aii Aii” va murmurar la mare tot rient per sota el nas... “Però ... Elisenda, tu saps que això no és veritat” va tornar a contestar la mare.
L’ Elisenda es va enfadar perquè la seva mare no la creia per res i va cridar: “Mira, mama, algun dia em creuràs! Ja veuràs!” I va marxar cap a la seva habitació corrents tota enfadada. Plorava i deia: “S’ha caigut un arbre i la meva mama  no em creu”
Llavors, la mare va venir a l’ habitació de l’Elisenda a tranquil·litzar-la però, de tant nerviosa que estava, no va poder tranquil·litzar de cap de les maneres que ella sabia, però, clar, hi havia una manera més que ella no sabia, però nosaltres tampoc la sabem. Ara intentarem trobar-la.
Com que era Nadal van començar a decorar la casa amb boletes, el pessebre, l’arbre de Nadal i decorar-lo.
Quan van acabar, van venir els seus avis i va caure un arbre davant de la finestra, i va dir la mare: “És veritat el que deies, ha caigut un arbre!”



Ayla.M.L.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada