Un dia de 1962 va començar a nevar i va seguir nevant un dia, un altre dia... va nevar durant 2 setmanes. Va nevar tant que hi havien 10 metres de neu acumulats.
Els nens estaven tristos perquè no podien jugar amb els amics.
En Pepito va tenir una idea:
- Podríem fer un túnel!
Llavors en Pepito va trucar per telèfon als amics i els va dir la idea.
Els amics van dir que si i van agafar les pales de la platja i van començar a cavar un túnel, cadascun des de casa seva.
Llavors, en Pepito es va adonar que no havien quedat on es trobarien. Va pujar a casa i va tornar a trucar als amics quedant tots al Museu d’Història.
De cop i volta en Pepito i el Llorenç es van trobar i van continuar junts el túnel. A mesura que anaven avançant s`anaven trobant més amics i companys del cole, i així van fer el túnel més ràpid. Una vegada al Museu van estar tota la tarda jugant i ho van passar molt bé divertint-se i rient tots junts.
Com que veient que la cosa no canviaria i que no pararia de nevar van dir de fer una festa a l’endemà per a tothom: germans, pares, cosins, tiets... i, conte contat, conte acabat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada