L’ESTRELLA
Hi havia una vegada una estrella molt brillant però un dia va parar de brillar i va anar a veure el Sol
- Sol, com ho fas tu per brillar?
El Sol va dir:
- Perquè jo sóc de foc i tu no.
- Però, quan arribi el Nadal, què faré?
- Quan arribi el Nadal ja brillaràs.
El Sol era el millor amic de l’estrella i li va dir que ell l’ajudaria a brillar abans que arribés el Nadal.
El Sol va parlar amb la Lluna i amb més estrelles. Els va dir que havien de fer riure una estrella que no brillava.
Les estrelles i la Lluna van fer el que van poder i l’estrella s’ho va passar molt bé amb les bromes de les seves amigues i de la Lluna.
Aquella nit de Nadal, com que l’estrella havia rigut tant tot el dia, estava molt brillant, i per la nit de Nadal l’estrella va brillar més que mai.
Un nen que la va veure va dir:
- Aquella estrella és la més brillant de totes.
I li va posar de nom “Brillant”.AINOA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada