EL GAT A LA TARDOR

Hi havia una vegada un gat al que no li agradava la tardor i, com que sempre s’estava queixant, els seus amos li van ensenyar que la tardor és molt bonica.
L’endemà el gat va estar pensant i va dir:
- Ara si que m’agrada la tardor!
Després els seus amos li van demanar si volia anar a recollir fulles seques i a comprar castanyes. Ell va dir que si.
Quan van anar a comprar les castanyes la castanyera li va dir que els gats no poden menjar castanyes ni parlar. El gat va dir:
-Però jo si que puc parlar mai as vist un gat que parla?
I també menjo castanyes.
El gat es va enfadar molt amb la castanyera. Els seus amos li van dir que no s’enfadés amb la castanyera perquè ella no tenia la culpa de tot. Els amos li van dir que anirien a una altra castanyera més simpàtica.
Quan van anar a l’altra castanyera el gat li va preguntar:
- Hola, tu ets simpàtica?
La castanyera va riure i va dir que era simpàtica. Els amos del gatet li van preguntar que si li podien donar 12 castanyes i 5 moniatos.
La castanyera va dir:
- Castanyes si que en tinc 12, però moniatos sol en tinc 3. Li val amb això?
Els amos van dir que amb això ja en tenien prou.
La castanyera els va dir que eren 3 euros.
Després van anar a recollir les fulles seques que li van prometre al gatet.

Nikita B.