Hi havia una vegada un gos que volia anar-se’n a l’espai, i va decidir muntar una nau. La nau va quedar com nova: tenia un quadre de comandaments, una pistola pels alienigens...I com que el gos era tan atrevit va anar-se’n a l’espai.
Quan va marxar de la Terra va sentir un soroll:”cataplam pum xip ggrrrr rrrrrrrrrrrrrrr”. Era un monstre que estava matant tots els habitants de Venus. Però el gos, com era tant valent, va posar la nau a 3.000 quilometres per hora i se’n va anar cap al monstre que feia uns 12.756 quilometres quadrats. El gos li va intentar donar un cop de peu però no el va afectar. El gos ja no sabia què fer, però al final va tenir una idea: va veure que el seu punt dèbil eren les banyes que tenia al costat de la cara. El gos li va mossegar les banyes i el monstre va cridar tant que va despertar extraterrestres de Pluto.
Després, el gos va anar a Saturn on va veure que hi havia una guerra. Els extraterrestres blaus i vermells eren del Barça contra els blancs que eren del Madrid. El gos s’hi va acostar i va intentar parar la guerra però ningú no li feia cas. Va agafar un micròfon i va dir: ”farem una cursa i els que perdin hauran d’anar-se'n a un altre planeta, però si els que guanyen es burlen, també se n’aniran. I així ho van fer.
Va començar la cursa. Anaven guanyant els del Barça, després, per l’esquerra, van avançar els del Madrid. Després els del Barça, i ja només faltava una volta i anaven guanyant els del Barça. Els del Madrid van trencar una roda del carro del Barça i, com que van fer trampes, van guanyar els del Barça.
Tots els del Barça van tenir caramels, i, per fi, va haver-hi pau al planeta Saturn.
El gos va seguir el seu camí i se’n va anar a Mart. Allà va veure una formiga gegant que estava envaint tots els territoris de Mart. També va veure el senyor del foc que volia que marxés, però la formiga no ho volia. El gos també volia que marxés, però no se li ocorrien més idees.
De tant pensar li va venir una idea ja que va veure que la formiga tenia un forat a la panxa i hi va entrar.
A dins de la panxa de la formiga hi havia un intestí, els pulmons i altres parts del seu cos, però el més important que va veure era el cervell.
El gos, com que era tan llest, li va treure el cervell.
La formiga es va tornar boja: “kjhftxewazhkhgouhkkfrezazaax´kjhg” i va caure per un precipici.
El gos va arribar Mart i els marcians li van fer una festa.
Tot seguit se’n va anar a Mercuri on va trobar King Kong que estava destrossant el planeta.
El gos li va intentar convèncer que parés i el King Kong li va fer cas. Es van fer tan amics que a partir de llavors que van continuar l’aventura junts.
Al cap d’una estona van anar a Júpiter. Allí van veure que tot estava destrossat, però el gos i King Kong ho van reconstruir tot i Júpiter va quedar com nou.
Els dos amics ja estaven molt cansats de tant viatjar i de tants treballs, i van tornar a la Terra.
Com que eren tan amics van anar a la casa del gos a menjar xocolata desfeta.
Al final el gos va contar tota l’aventura a la seva mare.
I, conte contat, ja s’ha acabat.
Miquel Hernando de la Rubia
